Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

clarejar

1 1 v. intr. [LC] Tirar a clar.
1 2 v. intr. [FIA] [LC] Fer-se de dia. Ja clareja. En clarejar ens llevarem.
1 3 v. intr. [LC] El dia, el cel, començar a tenir llum solar. Es desperta tot sol quan el dia clareja.
2 v. intr. [LC] Tenir un color poc pujat. —És fosca la roba que ens dueu? —No, més aviat clareja.
3 1 v. intr. [LC] Ésser clar, no espès. En un indret on el bosc ja clareja. Un brou que clareja.
3 2 v. intr. [LC] Ésser rar, escàs. Els homes realment dotats per a la política sempre han clarejat.
4 1 v. intr. [LC] Una cosa, ésser vista a través d'un cos transparent. Els calçotets claregen si duus pantalons blancs.
4 2 v. intr. [LC] Una peça de roba, ésser tan prima que transparenta. La cortina del saló clareja i deixa entreveure els pollancres. Aquella faldilla clarejava massa per al seu gust.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions